L'ULTIMA VEGADA QUE ET DIC ADEU

Amb lucidesa, però també amb ironia, tendresa i elegància, Natza Farré dissecciona les seves vivències com a germana petita d'un drogoaddicte. Ho fa en primera persona, en un relat honest i valent que no esquiva ni ensucra la incomoditat. Com tantes altres famílies que ho van patir, la seva era una família de classe mitjana als vuitanta que es va trobar per primera vegada amb l'heroïna i totes les seves conseqüències. A partir dels records i de la correspondència familiar dibuixa una època i fa, alhora, un retrat molt personal d'una v...[Llegir més]